Centre Nitobe per a la Democràcia Lingüística
Qüestions lingüístiques
Preguntes freqüents - Traducció/interpretació
A quant pugen els costs de traducció i interpretació en els òrgans de la Unió?
La proporció del pressupost total de la Unió Europea que ocupa la traducció en totes les institucions comunitàries representa, segons les estimacions, al voltant de 0,8 %, és a dir aproximadament 13 % de les despeses administratives de les institucions — quan treballen a ple rendiment. Font
Quants traductors i intèrprets treballen per a la Unió?
- Traductors per a la Comissió: La Direcció General de Traducció de la Comissió Europea (DGT) és el servei de traducció més gran del món. Emplaçada a Brussel·les i a Luxemburg, té una plantilla que consta de 1 650 lingüistes i 550 assistents. Ocupa també traductors contractats d'arreu del món. Coneguda amb les sigles DGT, aquest servei tradueix texts escrits en totes les llengües oficials de la Unió Europea exclusivament per a la Comissió Europea. Font
Quants fulls DIN A4 es produeixen anualment per les tasques de traducció de la Unió?
L'any 2005, el nombre de pàgines produït per la DGT fou d'1 324 231. D'aquesta quantitat, 80 % fou generat en el si del mateix organisme i la resta per traductors contractats. Una pàgina són 1 500 signes mecanografiats sense comptar espais. Font
Com funcionen la traducció i la intrepretació a la Unió Europea?
- Dia a dia la Comissió Europea utilitza tres llengües de treball: l'anglès, el francès i l'alemany. Els esborranys dels documents polítics i les primeres versions dels texts legals són redactats en una o més d'aquestes llengües. Només en el tercer estadi els texts són traduïts a les vint llengües oficials.
- El Parlament Europeu, que sol necessitar produir ràpidament documents de totes les llengües oficials, ha desenvolupat un sistema de sis llengües pivot — l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, el polonès i l'espanyol. Un document presentat, per exemple, en eslovac o en suec no es traduirà pas directament a totes les altres dinou llengües, sinó que serà traduït primerament a les llengües pivot i seguidament retraduït d'una d'aquestes a les altres llengües. Això elimina la necessitat de traductors que puguin traduir directament del maltès al danès o de l'estonià al portuguès, per exemple — i semblantment pel que fa als centenars d'altres combinacions. Si els texts fossin traduïts directament de cada llengua oficial de la Unió a totes les altres, el total de combinacions bilaterals fóra de 380.
- Els intèrprets de la Unió Europea fan servir un sistema similar quan es tracta de fer una interpretació completa entre les vint llengües oficials. Per exemple, les paraules d'algú que s'expressa en finès són interpretades en un petit nombre de llengües intermèdies; llavors un intèrpret eslovè, posem per cas, pren com a font una d'aquestes llengües. Aquest sistema evita la necessitat de trobar intèrprets que puguin traduir directament del finès a l'eslovè.
- Utilitzar aquestes simplificacions del procés d'interpretació té un sentit pràctic i econòmic — suposant que es mantinguin les normes de qualitat. El control de la qualitat tant de la interpretació com de la traducció és per això un gran camp d'acció.
- El intèrprets proporcionen també altres serveis més modests per a les sessions informals i elaborades. En algunes ocasions són usades només les llengües de la Unió més àmpliament conegudes; en altres, els participants potser parlen en un nombre de llengües més gran, però aquestes són interpretades solament en dos o tres de les més usades. La idea és que un parlant es pugui expressar lliurement en la seva pròpia llengüa o en una llengua que domini prou bé, mentre que se li suposa un coneixement de les grans llengües de la Unió suficient per a seguir la resta dels procediments en aquesta llengua.
Com experimenten els parlamentaris europeus els serveis de traducció i interpretació?
Veges la resposta en pàgina a part.
