Qüestions lingüístiques
Preguntes freqüents - Què vol dir planificació lingüística?
La planificació lingüística és un esforç conscient per modificar una llengua o les seves funcions en una societat. Hi ha tres classes de planificació lingüística:
Planificació del corpus: modificar l'estructura d'una llengua. En les llengües ètniques, per exemple, una institució lingüística pot introduir expressions i mots nous — o acceptar oficialment els que hagin aparegut recentment en la llengua. Elaborar gramàtiques, diccionaris i ortografies — i introduir reformes ortogràfiques — són part d'una normativització lingüística: establir una norma lingüística o modificar la norma ja existent. El purisme lingüístic també pertany a la planificació del corpus.
No hi ha pas un abisme entre les llengües ètniques i les llengües planificades construïdes a partir de llengües ètniques pel que concerceix a la planificació del corpus, tan sols una diferència de grau. La forma escrita de les llengües ètniques ha estat normativitzada mitjançant una planificació del corpus. Les llengües ètniques canvien no solament per evolució espontània, sinó també per mitjà de la planificació del corpus. Quan es crea una llengua planificada, la planificació del corpus produeix un sistema lingüístic pràcticament a partir del no-res; però quan una llengua planificada ha adquirit una estructura estable i s'ha utilitzat per algun temps, les modificacions es produeixen gairebé com en una llengua ètnica, ço és tant de manera espontània com de manera planificada. L'esperanto és una llengua d'aquesta classe.
Planificació de l'estatus: mitjans polítics per a canviar l'estatus d'una llengua en una societat determinada. Atorgar el rang de llengua oficial o de llengua nacional a una llengua o dialecte determinats és planificació de l'estatus, de la mateixa manera que donar a una llengua determinada un estatus de minoritària oficial. Els sistemes d'escriptura solen ésser el resultat d'un planificació de l'estatus, ja que un sistema d'escriptura se sol basar en un dialecte elegit com a oficial.
Planificació de l'aprenentatge: influència sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de les llengües, i sobre el nombre d'estudiants de llengua. Decidir quines llengües cal ensenyar en un sistema educatiu determinat és planificació de l'aprenentatge, igual que dedicar recursos a la formació de professors d'unes llengües determinades. Aquestes decisions les solen prendre les autoritats nacionals, regionals o locals. Les institucions lingüístiques nacionals com el British Council i el Goethe-Institut també actuen en la planificació de l'aprenentatge esforçant-se a fer augmentar el nombre d'estudiants estrangers de les seves llengües. També incumbeix la planificació de l'aprenentatge a organitzacions privades com l'Associació Universal d'Esperanto.
Així, doncs, una planificació lingüística pot ésser feta per les autoritats, per grups ètnics, religiosos o professionals, per organitzacions privades o per individus.
És important assenyalar que la democràcia lingüística depèn de dos factors: (a) de la planificació lingüística, concretament de la planificació de l'estatus i de planificació de l'aprenentatge, i (b) del fet que la planificació lingüística sigui emprada per a avançar en democràcia lingüística.