Qüestions lingüístiques
L'aprenentatge de llengües a la Unió Europea - A l'escola
Quan es tracta de l'ensenyament de llengües a les escoles dels països de la Unió, l'informe Key Data on Teaching Languages at School in Europe d'Eurydice és la millor font d'informació. Ací en mostrem algunes citacions i al final fem les preguntes corresponents.
Sobre el temps de l'ensenyament de llengües
« En la majoria de països amb recomanacions oficials sobre l'horari acadèmic, el temps dedicat a les llengües estrangeres com a matèria d'estudi obligatòria varia entre 10 % i 15 % en relació amb el total de l'horari acadèmic en l'educació secundària general obligatòria. Aquesta proporció és més alta a Luxemburg (34 %) i més baixa a Polònia (9 %). » (p. 11)
Sobre l'ensenyament de l'anglès
- « L'anglès és la llengua que més s'ensenya a quasi tots els països. D'altra part, en l'educació tant de primer grau com de segon, la seva posició d'avantatge encara es reforça, sobretot en els països d'Europa central i oriental. » (p. 12)
- « En tretze països europeus els escolars han d'estudiar anglès en l'educació obligatòria, o en alguns països fins i tot després fins a completar l'ensenyament secundari. Per tant, en tots aquests països, la proporció d'alumnes que estudien la llengua anglesa en l'educació secundària supera lògicament el 90 %. Tanmateix, en els altres països, també tria aqueixa llengua un nombre igualment gran d'estudiants; la proporció dels qui l'estudien s'acosta a 90 % gairebé a tot arreu. » (p. 12)
- « En tots els països europeus llevat de Bèlgica i Luxemburg, l'anglès és la llengua estrangera més difosa com a assignatura en l'educació primària. » (p. 45)
- « El percentatge d'escolars que estudien anglès ha crescut notablement des de 1998, sobretot en els països de l'Europa central i oriental llevat d'Eslovàquia. » (p. 54)
Sobre l'ensenyament d'altres llengües
- « L'alemany i el francès generalment es reparteixen el lloc de la segona llengua més ensenyada. L'alemany ocupa aquest lloc en els països nòrdics i els de l'Europa central i oriental, mentre que el francès és més popular en els països de l'Europa meridional i, més concretament, els països llatins. » (p. 12)
- « En la majoria de països, les llengües altres que l'anglès, el francès, l'alemany, l'espanyol i el rus representen una proporció molt petita de totes les llengües estudiades. Altrament dit, en la gran majoria de països europeus els escolars estudien en primer lloc i principalment — i d'una manera quasi exclusiva — les grans llengües de més vasta difusió. » (p. 53)
Llengua materna + 2 altres llengües
« Els programes d'estudis en la gran majoria de països ofereixen a tots els estudiants la possibilitat d'estudiar almenys dues llengües estrangeres durant l'educació obligatòria. En una vintena de països estan obligats a fer-ho durant almenys un any escolar. La inclusió d'aquesta condició en el programa d'estudis segueix, doncs, les recomanacions dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea relatives a la importància d'un esforç continu per ‘millorar el domini de les competències bàsiques, especialment amb l'ensenyament de dues llengües estrangeres almenys des d'una edat molt primerenca’ (Consell d'Europa de Barcelona, 2002). » (p. 11)
Ján Figel' (comissari europeu d'educació i multilingüisme, entre altres coses):
« L'àmplia varietat de llengües estrangeres que s'ensenyen, el fet que ara les aprenguin infants molt petits i la formació de professorat de llengües estrangeres són totes qüestions centrals en molts dels actuals debats sobre l'educació a Europa. Les dades d'Eurydice ací presentades mostren que en algunes regions se segueixen les recomanacions dels caps d'estat i de govern. Els escolars europeus estudien llengües estrangeres a una edat com més va més primerenca i en la major part de països tots els infants tenen l'oportunitat d'aprendre'n almenys dues durant l'educació obligatòria. » (p. 4)
Qüestions relacionades
- És desitjable que l'ensenyament de l'anglès esdevingui com més va més dominant?
- Figel' parla de « la gran varietat de llengües estrangeres que s'ensenyen », però realment n'hi ha una gran varietat?
- La idea que « en la majoria de països, tots els infants tinguin l'oportunitat d'aprendre'n almenys dues durant l'educació obligatòria » s'adiu amb la realitat? ¿No és pas que sobre el paper molts tenen l'oportunitat d'aprendre dues llengües estrangeres a l'escola, però en la pràctica ben pocs hi reïxen?
- Per què en l'informe “Key Data on Teaching Languages at School in Europe” falta informació sobre els resultats que aconsegueixen els estudiants? Seria molt interessant veure informació sobre això d'acord amb l'“Escala mundial” (aclariment en la pàgina següent).
