Centre Nitobe per a la Democràcia Lingüística
Qüestions lingüístiques
Les llengües a la Unió Europea - Les llengües planificades
Entre les llengües planificades que tenen usuaris a Europa la més àmpliament usada és l'esperanto. Les llengües Ido i Interlingua mereixen una consideració al seu costat. Ací presentem una perspectiva comparada en base als fets constatables a hores d'ara. La presentació fa referència a criteris interlingüístics relacionats amb la fortitud de les llengües respectives: tant quantitat de persones, tanta quantitat de revistes, &c.
1. Estructura |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
|---|---|---|---|---|
| Aglutinant(*), amb un repertori de lexemes i afixos principalment romànic, i amb un sistema de composició de mots molt flexible. El mot consisteix de parts portadores de sentit, cadascuna de les quals té un significat constant. (Per exemple, les parts "kant", "ist", "in" i "o" en "kant-ist-in-o" = (dona) cantant.) | Llengua planificada basada en l'esperanto, amb modificacions específiques en el sistema, que l'acosten a algunes llengües romàniques. | Interlingua és el resultat de diversos anys d'estudis de la International Auxiliary Language Association (IALA), un grup de lingüistes professionals. Interlingua té quatre llengües font: l'anglès, el francès, l'italià i l'espanyol/portuguès. Un mot comú a tres o quatre d'aquestes llengües és un mot de la llengua interlingua. | ||
2. Comunitat d'usuaris mundial |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| Les estimacions varien de trenta mil a dos milions. Els que realment es poden comunicar en esperanto versemblantment no passen de cent mil. L'Associació Universal d'Esperanto en el seu Anuari per a 2005 dóna adreces de representants en 95 països. | Les estimacions varien de cent i dos-cents. La Uniono por la Linguo Internaciona Ido esmenta representants en 23 països. | Se suposa una xifra entre 100 i 200. No obstant això, el nombre de gent que pot llegir en interlingua és presumiblement molt alt, ja que la interlingua és una mena de mitjana lèxica de les llengües romàniques més grans. La Union Mundial pro Interlingua esmenta representants en 27 països, però el nombre de corresponsals en l'Adressario de Interlingua minva contínuament: de 395 persones en 30 països l'any 1964 ha passat a 36 persones de 19 països el 1998. | ||
3. Ensenyament |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| L'any 2001 l'Associació Universal d'Esperanto tenia disponibles llibres de text d'esperanto en cinquanta llengües. Funcionen cursos d'esperanto en cent països. | L'any 1997 hi havia disponibles llibres de text d'ido en deu llengües. | L'any 2002 hi havia llibres de text d'interlingua disponibles en 21 llengües. Funcionen cursos d'interlingua al Brasil, a Dinamarca, a Suècia i als Estats Units. | ||
4. Literatura |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| El catàleg bibliogràfic de l'Associació Universal d'Esperanto disposa de prop de cinc mil llibres. La Biblioteca Hodler, de l'Associació Universal d'Esperanto a Rotterdam, conté vora vint mil llibres; el Museu Internacional d'Esperanto a Viena té prop de 25 000 llibres. La major part d'aquestes obres són traduccions de llengües ètniques. Han aparegut prop de 170 novel·les escrites originalment en esperanto, 290 reculls de contes, 400 llibres de poemes i vora 80 peces dramàtiques. Cada any apareixen en esperanto entre 200 i 250 llibres nous. | Pel que fa a la cultura del llibre en general, el catàleg de 1997 presenta 95 títols, 38 dels quals han aparegut després de 1945. | L'edició general entre 1991 i 2002 mostra una aparició anual de deu o dotze títols nous, especialment d'informació i didàctics. En el camp de la literatura de creació hi ha traduccions d'Andersen, el Dant, Goldoni, Pirandello, Shakespeare, Strindberg, Txèkhov, Tucholsky i una part de la Bíblia (llista gairebé completa). | ||
5. Quantitat de periòdics |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| Apareixen en esperanto entre 350 i 400 periòdics. | Apareixen en ido la revista Progreso i tres butlletins. | Apareixen en interlingua la revista Panorama in Interlingua i sis butlletins. | ||
6. Dominis d'aplicació |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| El camp d'ús de l'esperanto, molt ampliat en l'època d'Internet, és el quotidià, el literari i l'especialitzat, no solament de paraula i per escrit, sinó també amb les emissions de ràdio regulars d'un conjunt de prop de trenta estacions (Varsòvia i Pequín emeten cada dia). En esperanto, a diferència del que passa amb les altres llengües planificades, hi ha pel·lícules, cintes de vídeo, tota una gamma de cassets amb material de conferències, ponències, presentacions artístiques, lectures literàries, cursos de llengua, etc., i discs compactes amb música, programes informàtics i molt més. La música rock, el teatre i els còmics en esperanto donen espai a la cultura popular, sobretot per al jovent. El PEN Club per a la literatura en esperanto mostra el reconeixement general dels assoliments de la literatura en esperanto. | Pel que fa al terreny de l'ús lingüístic, l'ido resta limitat als usos orals i, sobretot, escrits de cada dia, periodístics i de contingut cultural. Hi ha en ido algunes cassets i discs compactes. | Quant al camp de l'ús lingüístic, la interlingua resta limitada als usos orals i, sobretot, escrits de cada dia, periodístics i de contingut cultural, amb un èmfasi especial respecte a l'actualitat política. Hi ha en interlingua alguns discs compactes i cassets escadussers. | ||
7. Llenguatge especialitzat |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| Usat com a llengua especialitzada des de 1900, l'esperanto té una literatura especialitzada que destaca entre les llengües planificades. El catàleg bibliogràfic per a 2001 presentava 226 llibres científico-tècnics de 24 especialitats i 97 vocabularis especialitzats per a 35 especialitats. | No hi ha en ido obres ni diccionaris especialitzats. | La interlingua ha estat usada en àmbits mèdics: l'any 1954 el Segon Congrés Internacional de Cardiologia edità un recull d'articles amb resums en interlingua, de la mateixa manera que altres nou congressos de medicina entre 1954 i 1961. El catàleg bibliogràfic de 2002 esmenta texts de les especialitats següents: demografia, dret, història, medicina, economia, filosofia, teologia i religió; però cap vocabulari especialitzat. | ||
8. Trobades |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| En la major conferència anual en esperanto, la de l'Associació Universal d'Esperanto, participen entre 1000 i 3000 persones; de més a més, tenen lloc entre 300 i 400 conferències cada any en prop de 30 països. | Per a l'ido, cada dos o tres anys s'organitza un congrés mundial en què participen entre vint i quaranta persones. | Per a la interlingua, cada dos anys s'organitza un congrés mundial en què solen participar entre cinquanta i cent persones. | ||
9. Aspectes sociològics |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| Els usuaris de l'esperanto es veuen a ells mateixos com una comunitat que cultiva la idea de l'internacionalisme humanista, sovint anomenat la "idea interna" i clarament presentada en la literatura original. Ja han aparegut molts estudis sobre la sociologia i la història de la comunitat esperantista. Hi ha famílies en què l'esperanto funciona com a llengua domèstica; aquestes famílies fa temps que crien parlants natius de la llengua: actualment hi ha un miler d'aquests parlants. | Els usuaris de l'ido veuen en aquesta llengua un instrument tècnic, no pas un lloc de construcció comunitària o vehicle de la pròpia expressió literària; l'estancament de la literatura original va lligat a aquest fet. No sembla que hagin aparegut mai famílies en què l'ido funcioni com a llengua domèstica. | Els usuaris de la interlingua veuen en aquesta llengua un instrument tècnic, no pas un lloc de construcció comunitària o vehicle de la pròpia expressió literària. L'estancament de la literatura original va lligat a aquest fet. No sembla que hagin aparegut mai famílies en què la interlingua funcioni com a llengua domèstica. No s'han publicat estudis sociològics o historiogràfics rigorosos sobre la interlingua. Les diferències socials entre els usuaris de la interlingua no han estat mai objecte d'atenció. | ||
10. Normativització lingüística |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| Les obres de referència normativa sobre la gramàtica i el lèxic de l'esperanto són actualitzades regularment; l'Acadèmia d'Esperanto garanteix l'estabilitat d'aquestes normes. | Les obres de referència normativa sobre gramàtica i lèxic de la llengua ido, relativament velles, encara són vàlides; l'Acadèmia d'Ido de temps endarrere ja no funciona actualment. | Les velles obres de referència sobre gramàtica i lèxic de la llengua interlingua encara són vàlides. La Comissió Lingüística de la UMI, creada l'any 1995, ajuda els autors de llibres en interlingua i les persones privades que tenen problemes lingüístics. | ||
11. Més informació |
||||
| Esperanto | Ido | Interlingua | ||
| www.esperanto.net | http://ido.li | www.interlingua.com | ||
Fonts
- Blanke, Detlev (2006): Vom Entwurf zur Sprache.
- http://www.uea.org/katalogo
- http://esperanto.net/literaturo/
- http://www.interlingua.com
- http://www.idolinguo.de
