Una llengua minoritària és una llengua parlada per una minoria de la població d'un país. Les llengües minoritàries no solen ésser llengües oficials del país concernit; tanmateix, també tenen la seva cultura i la seva literatura, a vegades només oral, a vegades també escrita.
De fet, la major part de les llengües del món són minoritàries! En total hi ha, en efecte, vora 220 estats, però entre quatre mil i sis mil llengües.
Algunes minories són només branques d'un poble que té un estat propi (per exemple, les minories poloneses a Alemanya, als Estats Units, etc., són branques del poble polonès de Polònia), però moltes nacions no tenen un estat propi i existeixen tan sols com a minories nacionals.
Algunes minories existeixen solament en un estat (per exemple, els sòrabs a Alemanya); altres, esparsament en molts estats (els gitanos).
Encara que generalment es reconeix que tota llengua té dret a existir i que tota persona té dret a ésser educada en la seva llengua pròpia, només les minories prou potents poden establir escoles pròpies, editar llibres en la seva llengua i desenvolupar la seva cultura.
A la Unió Europea hi ha prop de quaranta llengües minoritzades. Si vols veure una llista de noms d'algunes d'aquestes i un mapa dels territoris on són usades, visita el web d'EBLUL.
EBLUL és l'abreviació de European Bureau for Lesser-Used Languages (‘Oficina Europea per a les Llengües Menys Usades’) i la seva divisa és « promoting European linguistic diversity, linking language communities » (‘promoure la diversitat lingüística europea unint les comunitats lingüístiques’).
Font: Viquipèdia