Hi ha dues maneres de definir la diversitat lingüística:
Totes dues maneres de mesurar la diversitat lingüística, el nombre absolut de llengües i el percentatge de població que parla la llengua principal, són útils per a segons quins fins.
Font: WHY SHOULD LINGUISTIC DIVERSITY BY SUPPORTED IN EUROPE? SOME ARGUMENTS (T Skutnabb-Kangas)
Dum la Eŭropa Unio dediĉas sin al integrado je la eŭropa nivelo, ĝi antaŭenigas la lingvan kaj kulturan diversecon de siaj popoloj. Ĝi tion faras per instigado al instruado kaj lernado de siaj lingvoj, tiel konstruante pontojn al pli granda solidaro kaj interkompreniĝo.
Les polítiques de la Unió Europea sobre la diversitat lingüística són concebudes per a crear un medi favorable a l'expressió plena de totes les llengües i en el qual floreixi l'ensenyament i l'aprenentatge dels diversos idiomes. L'ambiciós fi de la Unió Europea és que com més dels seus ciutadans millor parlin dues llengües a més de la pròpia.
Si bé reconeix que l'anglès s'està imposant com a llengua més àmpliament parlada a Europa, la Unió Europea vol garantir que això no esdevindrà un factor que disminueixi la diversitat lingüística dins les seves fronteres. És per això que la Comissió ha definit la finalitat de “la llengua materna i dues més” com la seva política sobre habilitats lingüístiques.
Font: Les llengües i Europa