• Inici
• Qüestions lingüístiques
• Activitats
• Recerca
• Qui som

Les llengües a la Unió Europea - La democràcia lingüística

Democràcia — un concepte polisèmic

Fa ja 2500 anys que la noció de democràcia va aparèixer a Atenes a partir dels mots dêmos ‘poble’ i krátos ‘força, poder’. D'aquella petita llavor plantada a Atenes cresqué un bosc sencer d'idees sobre la democràcia. Per exemple, els defensors de la democràcia econòmica propugnen que els mitjans econòmics en la societat siguin distribuïts d'una manera relativament equitativa. Per als partidaris de la democràcia social és imprescindible un accés igual per a tothom als serveis públics com l'educació i la sanitat. Sovint s'argumenta que perquè hi hagi veritable democràcia no n'hi ha prou amb donar dret de vot a tots els ciutadans. El veritable govern del poble pot començar només quan tothom té unes condicions dignes de vida i bona educació.

Democràcia — també lingüística?

A parer nostre, els aspectes lingüístics d'una democràcia a escala europea es tornen com més va més reals i mereixedors d'estudi. Com es poden fer debats i discussions entre persones de diversos països si els ciutadans de la Unió Europea no es poden comunicar fàcilment els uns amb els altres? Com es pot esperar que els ciutadans europeus arribin a decisions assenyades sobre propostes transnacionals si les informacions i les idees els arriben només per mitjà de llengües que dominen imperfectament? En tots els països europeus, l'establiment d'un marc lingüístic comú, sia amb una llengua nacional, sia amb més d'una, ha estat una part essencial de la construcció de la democràcia. Per això proposem d'introduir un nou concepte en el debat polític europeu, l'anomenada democràcia lingüística. Amb aquest concepte perseguim que les idees fonamentals del concepte de democràcia (igualtat de drets per a tothom, llibertat de comunicació, participació eficaç en la presa de decisions) tinguin també dimensions lingüístiques.

Democràcia lingüística — alguns exemples

Generalment, la gent no és gaire conscient de les desigualtats en el camp de la llengua, que tanmateix abunden. Pensem per exemple en:

• els parlants de llengües minoritàries, que no poden ni tenen dret a usar la seva llengua a escola, a la feina, etc.;
• els immigrants, als quals, entre altres raons per causes lingüístiques, els costa introduir-se en una nova societat i trobar feina;
• les persones que, tenint dificultat per a aprendre llengües nacionals, volen, però, actuar en una organització internacional;
• els estudiants a qui agradaria aprendre una llengua A, però que han d'aprendre una llengua B perquè segons la moda del moment és la més útil i important;
• els llocs de treball a la Unió Europea en què hom demana un coneixement natiu de l'anglès o del francès;
• un conferenciant que s'ha d'adreçar al públic en una llengua que no acaba de dominar i, per això, fa l'efecte d'ésser menys intel·ligent del que és en realitat.

Alia konkreta ekzemplo estas ke preskaŭ ĉiuj INRO-oj en la okcidenta Eŭropo uzas aŭ ĉefe la anglan aŭ la anglan kaj francan, eĉ tiuj kiuj laboras por pli da demokratio en EU...

La democràcia lingüística — un esforç continu

De la mateixa manera que la democràcia política ha necessitat més de dos mil anys per a conquerir Europa, caldrà certament molt de temps per a introduir una veritable democràcia lingüística en la Unió Europea o en la vida internacional en general. Fins no fa gaire eren poques les persones que tenien oportunitat d'establir contactes internacionals, i per això no hi havia una gran necessitat de democràcia lingüística. I la gent que assolia una carrera internacional ho feia en part per les seves capacitats lingüístiques; per tant, per a aquelles persones no hi solia haver cap problema per a expressar-se en una llengua estrangera. Però ara, a causa d'Internet i d'altres innovacions, com més va més gent entra en contacte per sobre de les fronteres lingüístiques. En aquestes persones creix una consciència d'Europa, i del món, com un medi multilingüe i multiètnic en què la democràcia és encara feble, però val la pena construir-la. En aqueixa situació, les veus a favor de la democràcia lingüística trobaran més probablement com més va més bon acolliment.

Un article més llarg sobre democràcia lingüística: de, en, eo, fr, sk, sv ktp [estos ligiloj]