Es poden imaginar diversos models de comunicació directa i indirecta entre els ciutadans de la futura Unió Europea. Tot seguit n'esbossem uns quants.
En el web Les llengües i Europa de la Comissió Europea es troba la citació següent: « Unitat en la diversitat », « la llengua materna i dues més » i « Com més llengües saps més humà ets. » Això sona bé, oi? És important la diversitat lingüística i és important que tothom provi d'aprendre més llengües. Però d'altra part, com és de realista que tots els habitants adults de la Unió Europea dominin dues llengües estrangeres? I realment el qui té talent per a aprendre llengües és "més humà" que el qui no? Fins i tot si una gran part dels habitants de la Unió reïxen a aprendre dues llengües estrangeres, això no garanteix que es puguin comunicar fàcilment: per exemple, si un francès ha après espanyol i polonès, i un alemany ha après anglès i italià, en quina llengua es comunicaran?
El model pont es basa en els principis que:
Aquest model es pot usar, per exemple, en periòdics i programes de televisió comuns d'àmbit europeu. En un periòdic d'aquesta mena es troben articles, cartes dels lectors, etc., en moltes llengües, i sempre amb la traducció en la llengua pont al costat. En un debat o una entrevista en televisió, els participants poden usar la seva llengua nativa per a expressar-se, mentre que la interpretació es fa en la llengua pont per als altres participants i per al públic teleespectador.
Avantatges del model pont:
Un dels desavantatges d'aquest model és que serveix sobretot per a la "comunicació indirecta" i no per a la "comunicació directa" entre persones. Però si un hom entén bé una llengua sovint la pot usar una mica també de paraula o per escrit.
Tenir una llengua comuna a la Unió Europea a més de la llengua materna previsiblement seria profitós per als habitants de la Unió, entre altres coses, per les raons següents:
Si una majoria dels habitants de la Unió Europea donava suport a la idea de tenir una llengua comuna a més de totes les llengües nacionals i locals, llavors es plantejaria la qüestió de quina llengua serviria més bé per a fer de llengua comuna. Caldria pensar-hi i estudiar-ho profundament.