Qüestions lingüístiques
La comunicació a la Unió Europea - Models
Es poden imaginar diversos models de comunicació directa i indirecta entre els ciutadans de la futura Unió Europea. Tot seguit n'esbossem uns quants.
Model 1: "Multilingüisme"
En el web Les llengües i Europa de la Comissió Europea es troba la citació següent: « Unitat en la diversitat », « la llengua materna i dues més » i « Com més llengües saps més humà ets. » Això sona bé, oi? És important la diversitat lingüística i és important que tothom provi d'aprendre més llengües. Però d'altra part, com és de realista que tots els habitants adults de la Unió Europea dominin dues llengües estrangeres? I realment el qui té talent per a aprendre llengües és "més humà" que el qui no? Fins i tot si una gran part dels habitants de la Unió reïxen a aprendre dues llengües estrangeres, això no garanteix que es puguin comunicar fàcilment: per exemple, si un francès ha après espanyol i polonès, i un alemany ha après anglès i italià, en quina llengua es comunicaran?
Model 2: "el model pont"
El model pont es basa en els principis que:
- Que tothom tingui el dret d'expressar-se en la seva llengua nativa.
- Que tothom — tothom qui vulgui seguir les discussions, els debats, etc., comuns d'àmbit europeu i participar-hi — pugui entendre una llengua pont comuna.
Aquest model es pot usar, per exemple, en periòdics i programes de televisió comuns d'àmbit europeu. En un periòdic d'aquesta mena es troben articles, cartes dels lectors, etc., en moltes llengües, i sempre amb la traducció en la llengua pont al costat. En un debat o una entrevista en televisió, els participants poden usar la seva llengua nativa per a expressar-se, mentre que la interpretació es fa en la llengua pont per als altres participants i per al públic teleespectador.
Avantatges del model pont:
- dóna suport al multilingüisme d'una manera molt concreta,
- facilita relativament la participació a qui vulgui prendre part en discussions, debats, etc., d'àmbit europeu,
- consisteix en una solució relativament justa per als ciutadans europeus.
Un dels desavantatges d'aquest model és que serveix sobretot per a la "comunicació indirecta" i no per a la "comunicació directa" entre persones. Però si un hom entén bé una llengua sovint la pot usar una mica també de paraula o per escrit.
Model 3: "Moltes llengües, una de comuna"
Tenir una llengua comuna a la Unió Europea a més de la llengua materna previsiblement seria profitós per als habitants de la Unió, entre altres coses, per les raons següents:
- Raons pràctiques — Per exemple, en viatges i en contacte amb l'estranger.
- Raons econòmiques — S'estalviarien diners en traducció i interpretació.
- Raons afectives — El sentiment de proximitat i amistat probablement creixeria a la Unió Europea si tots els seus habitants tinguessin la possibilitat de comunicar-se sense problema.
- Raons democràtiques — La Unió Europea segurament es faria més democràtica amb una llengua comuna, perquè això permetria tenir debats i discussions en periòdics i programes de televisió per a tuta la Unió.
Si una majoria dels habitants de la Unió Europea donava suport a la idea de tenir una llengua comuna a més de totes les llengües nacionals i locals, llavors es plantejaria la qüestió de quina llengua serviria més bé per a fer de llengua comuna. Caldria pensar-hi i estudiar-ho profundament.
