Avui una part relativament petita dels ciutadans de la Unió Europea solen tenir contacte amb "conciutadans" d'altres països. De més a més, no hi ha periòdics ni programes de televisió comuns per a tota la Unió. En realitat, això té moltes causes, una de les quals té relació amb les qüestions de llengua. Quan es tracta de llengües per a la comunicació transfronterera entre els ciutadans de la Unió Europea, avui en dia és una gran ajuda sobretot l'anglès. La Comissió de la Unió ha establert l'objectiu que tots els ciutadans de la Unió aprenguin dues llengües ultra la seva llengua materna; però aquest objectiu és realment realista? "Persones poliglotes en un medi poliglot" és en si mateixa una visió molt positiva i bona per al contacte i la comunicació entre els ciutadans de la Unió, però alhora recordem que no pas tothom té la capacitat ni l'interès d'aprendre més llengües estrangeres.
Es pot dir que hi ha tres nivells de comunicació a la Unió Europea:
Quan es tracta del "nivell 1" ja hi ha una solució relativament bona, ço és que cada informació oficial existeixi en totes les llengües oficials i que tothom pugui usar una de les llengües oficials per a preguntes i coses així. Quan es tracta del "nivell 2" i del "nivell 3" hi ha diversos models que cal discutir i estudiar. (Vegeu la pàgina següent.)