Activitats
Cada any paguem DISSET MIL MILIONS a l'economia britànica!
Benvolgut parlamentari!
L'octubre de 2005 es publicà un informe especialment interessant (es pot llegir en francès a http://cisad.adc.education.fr/hcee/documents/rapport_Grin.pdf) del professor François Grin, de Suïssa. La conclusió més colpidora de l'informe és que, gràcies a l'actual predominança internacional de la llengua anglesa, la Gran Bretanya guanya cada any entre disset i divuit mil milions d'euros, quantitat que representa més del triple de la famosa reducció britànica o 1 % del seu producte interior brut. Altrament dit, casdascun dels 394 milions de ciutadants europeus no anglòfons — entre ells els habitants dels països més pobres que s'hi acaben d'incorporar — subvencionen cada any l'economia britànica!
Aquesta quantitat la rep de la venda de llibres i altres articles lligats a la llengua anglesa i de 700 000 persones que anualment visiten Anglaterra per aprendre la llengua, sense comptar el que s'estalvia a les escoles britàniques per la negligència de l'estudi de llengües estrangeres. No es tracta pas del total de les transferències econòmiques al Regne Unit per causes lingüístiques, sinó de 75 % d'aquestes, cosa que l'autor estima que és fruit de l'hegemonia de l'anglès i no tan sols del pes demogràfic de la llengua en si.
El professor de la Universitat de Ginebra i especialista en economia lingüística François Grin ha publicat un ampli estudi en què analitza la política lingüística de la Unió Europea. L'estudi l'ha requerit i editat l'Alt Consell de l'Avaluació de l'Escola (Haut Conseil de l'évaluation de l'école), un organisme públic autònom francès que avalua i analitza l'estat de l'ensenyament a França. L'informe planteja la qüestió de quina seria la millor elecció pel que fa a les llengües de treball de la Unió Europea.
Amb un sistema més just la Unió estalviaria almenys 25 mil milions l'any!
L'economista suís proposa una comparació entre tres escenaris possibles:
- l'anglès com a llengua única;
- el multilingüisme;
- l'elecció de l'esperanto com a llengua interna de treball en els òrgans de la Unió Europea.
La tercera possibilitat, la de l'esperanto, apareix com la més econòmica i igualitària, però Grin troba que a hores d'ara no és viable a causa dels forts prejudicis contra l'esperanto, basats en la simple ignorància. No obstant això, la considera estratègicament possible per a una nova generació, amb dues condicions:
- Una campanya d'informació duradora a gran escala arreu de la Unió Europea sobre la desigualtat lingüística i l'esperanto.
- La col·laboració de tots els estats membres en la campanya. Això podria dur a un estalvi net per a la Unió de prop de 25 mil milions l'any! « 85 % de la població de l'Europa dels 25 té en això un interès directe i evident, » afirma el professor Grin.
Amicalment,
Margareta Handzlik, Parlamentària europea
Prof. Renato Corsetti, Associació Universal d'Esperanto
D-ro Seán Ó Riain, Unió Europea d'Esperanto
PS. L'esperanto per a ajudar a aprendre altres llengües: www.springboard2languages.org
